Alberes

Que són de blaves les Alberes

              Gumersind Gomila 

Són terres de poetes,

les Alberes tan fosques.

Vingudes de la fresca,

festegen amb el mar.

Són àngels de la guàrdia,

quan vaig amb bicicleta,

de Montescot a Elna,

a escriure-hi poemes.

I sé que a cada banda

hi tinc amics que escriuen,

a recer de llur ombra

per celebrar la llengua.