Yo no digo mi canción
sino a quien conmigo va.
Anònim
La trobada amb l’Esteve
d’una casualitat joiosa,
gràcies a la nostra amiga
que cultiva les lletres.
sino a quien conmigo va.
Anònim
La trobada amb l’Esteve
d’una casualitat joiosa,
gràcies a la nostra amiga
que cultiva les lletres.
Una conversa a tres
damunt de tres cadires,
picant totes les viandes
que ens regalaven tots.
Parlàrem de les veus,
els sons, la música,
de la feina incansable
que sol fer cada dia.
Una trobada justa
com una confessió.
Ben prest em qüestionà
la meva identitat...
He fet d’aquest poema
un fragment del que soc,
fronterer de l’Albera
amb el cap a Menorca.
Ma llengua és la barreja
dels mots de cadascú.
L’estimada a Moià,
els amics de Maó.
L’alegre companyia
del Pont de Castelló,
la Coleta d’aquí,
la Montserrat d’allà.
A tots i cadascú,
els dec la meva llengua,
poti-poti joiós,
a cavall de l’Albera.
