Més enllà del que sóc,
dels meus gustos i desitjos.
Per terres desconegudes i plaers
sense tastar. Fa poc, parlava del
mot "viatges" en català; un amic
meu em contestà que els catalans
solien viatjar. Jo viatjo poc i molt.
Em passo el temps sobre les carreteres.
Vint-i-cinc mil quilòmetres des que em comprí
un cotxe de segona mà el setze de novembre.
Però solc fer sempre -o quasi sempre- els mateixos
trajectes: Montpeller on treballo, els Alps on viu
mon fill gran, Perpinyà on són mos pares, Barcelona,
la meva ciutat tan estimada on somio i bec del món.
Ara necessito d'altres mons, d'altres terres, d'altres
mots i d'altres percepcions. On vaig? No ho sé. Veureu.
