Blau, que no pas azul o bleu.
La síl·laba s'obre i es tanca,
omplint la boca de sal menuda
com respira entre les roques
l'escopinya desitjada pel jove
nouvingut a l'illa dels avis.
Blau, que no pas verd o groc,
blau com el vestit lleuger
d'una amiga llunyana i propera,
que, en guardar silenci em deixa
desvariejar abans d'aturar-me
en sec d'una paraula segura.
