Cel rogent de capvespre

Entre núvols i fullatge fosc,
cova un foc efímer, fred i gelòs.
Ceguesa del bon Sant Martí, orfe

de gotes tendres i de llampecs
sobtats. S'està imposant el silenci
a ponent i ningú no gosa dir res.

Nues, despullades de la vida estiuenca,
les branques esperen el trenc d'alba
per cantar en alt la Catalunya central.