Qui us plora, arbres nus
sense fulles ni colors?
sense fulles ni colors?
El cel es despulla de sol
i núvols per retallar-vos,
i la lluna, ben grossa,
espera abans de sortir.
La boira, molla i grassa,
és tinta per a les branques
agudes i el carreró s'omple
de joves amb inquietuds càlides.
Oblidant-se de vosaltres, soparan
canelons, guacamole i formatge
fos, sense saber que, a la nit,
els vostres rams, ja invisibles,
els faran pessigolles entremaliades
a la tendra planta dels peus.
