Escric a la vora de ta finestra,
en toco el vidre fred d'aigua
i tanco els ulls. Cants d'ocells
en toco el vidre fred d'aigua
i tanco els ulls. Cants d'ocells
em bressolen l'oïda. Lents, tossuts.
Mar i muntanya. Remembrança del mar
illenc i presència de la nostra terra.
Em deixo envair per aquesta presència
de la natura marginada del carreró.
A l'esquerra, ja creix l'herba. Nova.
