Matinada

Hores sense busques... No buscàvem res.
La vida entrava per les escletxa fines
de les persianes velles,

amb cants d'ocells tímids, dins la foscor.
Fou un ball de llençols rebregats, gestos
tendres i roselles de mots.

No necessitàvem res, ni tan sols el recull
atzarós que acabaríem més tard, després
del cafè cremant i de la melmelada nostra.