Casa buida, casa plena

T'has encaminat. Cap a la petita
comarca central. I et vaig imaginant,
mentre condueixes per corbes i túnels.

Suavitat dels records que es difuminen.
Casa buida de la teva presència. I plena,
com aquestes escultures de filferro prim

que omplien el Palau de Vidre amb poesia
plensaniana. Oloro l'aire tebi. D'espècies
i plantes regades. La teva mà per tot arreu.