Cendres de l'alè, belles, precioses,
tan grises i fines com unes llavors
de mostassa,
tan grises i fines com unes llavors
de mostassa,
deixeu-vos portar pel vent de Ponent,
cap a casa meva. M'enriquireu la ment
amb les vostres paraules del dia.
Ploren amics i coneguts, recorden hores
compartides i mirades creuades. Tantes
cendres, tants alens, un sol amor. Viu.