Banqueta buida de vellut polsegós
i tecles esborrades per dits oblidats.
i tecles esborrades per dits oblidats.
El vell piano espera la concertista
que li treurà, de sobre, la malenconia.
Passes distants pels passadís. Ningú
l frega la fusta fosca amb el dit.
Me'l miro i imagino... Peces petites
uns pocs minuts de minuet graciós
i una noia extraviada ballant.
