Elegància

La mare està llegint al jardí.
Pau i serenor, olor de tarongina
i refilets d'ocells.

Passen hores i pàgines. Ella sembla
viatjar, immòbil, per altres terres.
Faig silenci i me l'observo de reüll.

Quanta elegància!.. Sens que ningú
la miri o l'admiri. El rellotge, greu,
em crida l'atenció. Les cinc. Ja és hora.