Je ne bastis que pierres vives,ce sont homes. Rabelais
Rocs de ribera, cairons secs,
ressecs, cremant, un diumenge
de maig florit. Cor de vilatge
callat, i al bell mig, un brunzit de
gralles i converses, un formigueig
de cossos que, units per colors,
s'apleguen i pugen fins al cel.
Abans de descarregar-se de sobte.
No fos que enfurismessin el Senyor!
© Marie Lopez
