Perquè la rosa, encara poncella,
ha omplert la portada d'un llibre,
hi has apropat els llavis,
ha omplert la portada d'un llibre,
hi has apropat els llavis,
sense por de ser punxat per espines
de tinta grassa i olorosa. Lentament,
l'has fregat amb la punta del nas
i l'has olorat amb cada nariu, abans,
tot just abans, de clavar-li un petó
moll com un cau de lluna al novembre.