Al Francesc Bitlloch
Has deixat els vells portolans,
afartat de iode i de llaüts lents,
i t'has encaminat cap a la duració.
Aquest camí lineal i accidentat del
temps on els homes ensopeguen, cauen,
s'aixequen i continuen, amb somriure
o ganyota. Dates, fets, contratemps,
gargots indesxifrables, sang, plors
i mocs. I t'hi has prosternat.
Humilment.
