M'han parlat els ocells al dematí
en la penumbra de l'habitació.
No t'havies despertat, respiraves
en la penumbra de l'habitació.
No t'havies despertat, respiraves
profundament, d'esquena. Aleshores
els he sentit més nítids i gairebé
insistents, com xafardejant.
Aprofitant la teva inconsciència, i
fugint lents de les teves vergonyes,
m'han parlat de tu i he somrigut.
