A la vora del camí, una caseta
de colors amb persianes tancades,
de colors amb persianes tancades,
entre sol i ombra, abandonada.
A recer del mur de pedres seques
i de les herbes ja altes, no diu res
ni badalla, petitona, estoica.
El Crostó se l'ensuma en silenci,
filòsof, tan callat com ella, i pensa:
després dels homes, desnonaran cases?
© Emili Brugalla Fons
