vendredi 7 février 2020

La coronela / La colonelle

És una coronela, amb uniforme,
parla amb solemnitat després
de l'horror dels atemptats.

Lentament, amb parsimònia,
sense estalviar cap detall.
Vol desaparèixer totalment

rere la terrible funció.
El cap de l'estat ha parlat
ara li toca la seva part,

més tècnica. Milions la miren
estupefactes, sense veure-la,
fixant-se en xifres que ja

no volen dir res. A la capital,
famílies destrossades ploren.
Jo, callat, miro la coronela.

En aquest instant precís, encarna
tota la humanitat, anys de vida,
educació, lluita. I convivència.

***

C'est une colonelle, en uniforme,
elle parle avec solennité après
l'horreur des attentats.

Lentement, parcimonieusement,
sans épargner aucun détail.
Elle veut disparaître totalement

derrière sa terrible fonction.
Le chef de l'État a parlé,
c'est à présent son tour,

plus technique. Des millions la regardent
stupéfaits, sans la voir,
les yeux rivés sur des chiffres qui

ne veulent plus rien dire. Dans la capitale,
des familles détruites pleurent.
Moi, silencieux, je regarde la colonelle.

À cet instant précis, elle incarne
toute l'humanité, des années de vie,
d'éducation, de lutte. Et de vie en commun.