jeudi 20 février 2020

Vigilància / Surveillance

a Jordi

No diu res, o ben poc.
És poeta i espera. Confiat. 
Passen els dies. No escric.

I ell a l'aguait. Ja sap que
la meva vida és plena de nens
i trajectes, amb la pantalla

tancada. Una publicació. Una
segona. Tarda un poc i em veu
la papallona nova. Rosella!

***
Il ne dit rien, ou bien peu.
C'est un poète, il attend. Confiant.
Les jours passent. Je n'écris pas.

Et lui aux aguets. Il sait bien que
ma vie est pleine d'enfants et
de trajets, écran

fermé. Une publication. Une
deuxième. Il tarde un peu et voit
mon papillon neuf. Coquelicot !