Paraules de la nit
que surten a l'atzar,
llargament mastegades
per la boca dormint.
Del cau de la consciència,
l'aigua s'ha retirat,
deixant a descobert
les consonants rocoses.
I, qui ronca no sap
que, en ensordir el món,
ha donat al poema
els versos més sonors.