mardi 19 mars 2024

Le quai de l'Impossible / L'andana dels impossibles

Je t'attendrai sur le quai de l'Impossible
Près de la Voie Lactée au coin de la Gare Égarée
Dans la cité des chats
Quand les hauts-parleurs annonceront notre train
Il n'y aura pas de retour possible
Les vitres de la salle d'attente nous souhaiteront la bienvenue
Des marathons de gouttes pour voir qui touchera la première le cadre
Le convoi arrivera
Une ambassade du vent du Nord murmurera mon prénom
Un consul du vent de Levant le tien
Ils se tromperont et il n'y aura pas de retour possible
Le poème répartira les restes d'amour dans toute la cité des chats.

Rosa Miró, traduit du valencien
par Michel Bourret Guasteví

T'esperaré a l'andana dels impossibles
Prop de la Via Làctia cruïlla Estació Perduda
A la ciutat dels gats
Quan la megafonia anuncie el nostre tren 
Ja no haurà volta enrere
Els vidres de la sala d'espera donaran la benvinguda
Maratons de gotes a veure qui toca primer el marc
Arribarà el comboi
Una ambaixada del vent del Nord xiuxiuejarà el meu nom
Un consul del vent de Llevant el teu
S'equivocaran i ja no hi haurà tornada enrere
El poema repartirà les restes d'amor per tota la ciutat dels gats.