Els déus a la platja.Gumersind Gomila
Dels insomnis he tret,
la sorprenent consciència
de l'excedent de vida
que em regalen els déus.
Els ulls dins la foscor,
la boca del matí,
la llet d'un got de nit
esperant ser begut.
Soc benaventurat
d'aquests insomnis llargs
quan la pobra Florence
ja dorm sense remei.