La llengua és una ploma
que busca el seu tinter.
Entre llençols la nit
li dona tinta negra.
Els mots són com pedretes
o còdols del camí.
La ploma és indiscreta
i ja els vol seguir.
Misteris de la ploma,
callada a la nit,
que es desperta a l'aurora
per obrir un nou dia.
