A l'escenari decadent,l'èxtasi estèril de l'esquenaera exili de la mirada.Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Exili de mirada,
la teva esquena nua.
Parpelles de vellut
i dits que s'aventuren.
No crec en els llençols,
ni en els murs de la cambra.
L'esquena és una platja
i la mà caminant.
La blancor és d'ivori,
la sorra és de tebior.
M'adormo contra tu,
esperant les onades.
