Fred, trist i silenciós,
mar de gel oblidat,
de vidre i plata
mal casats.
Et llepo lentament,
veient com l'alè et
dóna la boira tèbia
de les ressaques
antigues. No vull
retrobar la imatge
coneguda, el rostre
infecund.
Ballo amb la punta
del nas per a pintar-t'hi
la cara de l'amiga
aliena,
que parla una altra
llengua, de raïm i
pebrots, apresa de
la mare.
Oh mirall silenciós,
ensenya'm com viu
el seu esguard
de foc.
