Sense voler, ens en va fer una,
de llibertada. Rodona, tèbia,
salada.
Al portal mateix de la ciutat
sense ànima, de ferro pintat.
Passaren
hores. Xerràrem, xalàrem.
Una història ens unia,
que havíem viscut
a distància. Sentat sus
d'una branca, el Llibert
reia. O ens reunia?
