Perquè haurien d'esperar fins al final
de la setmana, reventats, abúlics?
No, s'estimen millor passar-se «los lunes
al sol» o, més aviat, els dilluns a la lluna.
Qui són? Uns amics reunits a La Rueda, un
restaurant càlid de Sant Lluís. I, entre
canyes i romanes, fetge i bravetes,
reescriuen el món amb accent de llevant.
Un dilluns de finals de maig, eren quatre:
en Paco, en Juanjo, en Carles i en Nando.
M'hi invitaren, amb gust. A la pantalla
del fons feien futbol, però ningú se'l
mirava. Jo a l'extrem de la taula, xalava.
