A vegades, l'etimologia
menteix. Em sento ara
aïllat. No pas com dins
d'una illa. No, tot el
contrari: sense una illa.
La meva, la nostra, de
pedres i de vent. De gent
generosa, de tracte amable,
i de llengua clara i polida.
Hi he deixat part del meu cor
i tota l'ànima. En una casa
pintada de blanc per un home
de talent, entre dues, tres
o quatre llengües. La meva
mare ho sap que es repassa
cada hora d'un sojorn molt
més que diví: humà. De dinar
en berenars i tertúlia.
