Metonímia. Essencial. Com la vida
mateixa. Rere la llengua, hi ha l'alè
tan viu dels comensals d'un sopar.
Te'n recordes, Pere? El primer em vas
ressuscitar aquelles quatre paraules
del pròleg de La sorra calenta del
conco Sindo. Fins aleshores no n'havia
tastat el sentit profund. Llegia el seu
català literari com qui va a l'escola amb
un entrepà de butifarró calent. L'assaboria,
hi buscava paraules callades que em tornava
al món dels avantpassats pels seus mots
oblidats. Ara en sortir de la Bolla santlluisera,
ja sé que tota llengua fa foc i ens deixa a la boca
el rastre definitiu de l'entranyable humanitat.
