Inesperada, al final d'un sopar de família
a La Bolla, devora la sala fosca sense cap
competidor, de sobte, entre paddle i bocates,
mos va sorprendre l'amic Nando. Havia vingut
a endur-se un parell de bocates per a sa dona
i ell. I s'apropà a la taula llarga de formica
i somriures per a oferir-nos sengles canyes rosses
i gelades. Axel, el nebot despert, se'l mirava amb
els ulls ben oberts. Rallava una llengua tan rara
i tan saborosa, sa llengua de son pare i tiet que
portaven mitja vida venint a Menorca. A prop, no gaire
lluny, el molí oblidava els grans del passat per a
retre-li al Nando i a tants amics de la tertúlia del
dilluns un homenatge merescut. Beneïda sigui sa comparsa
callada i el temps que any rere any mos reuneix sovint.
