mercredi 18 avril 2018

Del llaç al peix i del peix al llac / Du ruban au poisson et du poisson au lac

Caminant pels carrers de Barcelona,
m'invento la república que oneja
a sota, amagada i joiosa.

Per moltes baranes, veig llaços de plàstic
groc al vent, com tant d'estels xinesos.
Peró els que més m'agraden

són aquells pintats per les voreres, com
incitant-me a creuar el carrer. Jugo amb
el meu mòbil. Els canvio de direcció

i en faig peixets vius a punt d'envair el
mar pel clavegueram i les riuades concentrades
per a exigir l'alliberament dels presos.

El dia s'apropa quan, en fi, a milions, aquests
peixets d'or viu, trobaran el seu llac plàcid.
Aquell dia, vestit de groc, no els pescaré.

***

En marchant dans les rues de Barcelone,
je m'invente la république qui ondoie
dessous, cachée et joyeuse.

Sur tant de garde-corps, je vois des rubans en plastique
jaune dans le vent, comme autant de cerfs-volants chinois.
Mais mes préférés

ce sont ceux qui sont peints sur les trottoirs, 
comme pour m'inciter à traverser la rue. Je joue 
avec mon portable. Je les change de direction

et j'en fais de petits poissons vifs sur le point d'envahir
la mer par les égoûts et le tsunami des rassemblements
pour exiger la libération des prisonniers.

Le jour approche où, enfin, par millions, ces
petits poissons d'or vif, trouveront leur lac placide.
Ce jour-là, vêtu de jaune, je ne les pêcherai pas.