En pla. En es meu. No pas en es seu.
Es meu pla és una barreja de girs apresos
i de mots heretats. Pedres planes. Còdols
vius, salobre invisible. Port quaranta anyets
tractant d'aprendre sa nostra llengua i em veieu
quequejant amb un somriure de beat.
Sa meva llengua és un pobre pla. Ni un pla d'estudis
ni es pla d'uns amargats que s'amaguen darrere uns
doctors valencianistes per escupir es seu verí com
un coltell d'escates mortes, de llevant a ponent.
Un dia moriré, com ells, però em sobreviurà sa llengua
nostra, barreja de girs apresos i de mots heretats.
