ποίησις

Poíēsis. Com una serp que es mossegaria la cua.
Interrogar la creació des del no-res pel llenguatge,

uns mots delicadament destriats i col·locats

per adquirir un sentit molt més ample o transcendent

que el comú. Activitat individual, quasi solipsista, i,

nogensmenys, foment d'una comunitat entre poetes.

Poeta és qui percep i viu aquest mecanisme, sense cap

necessitat d'escriure. Com jo: quaranta anys sense un vers

i sis mil poemes des d'aleshores. Dues cares d'una moneda.