Quan crema la fredor,
ja surten els poetes,
vestits de llengua bona
i despullats de fel.
Tota llengua hi fa foc,
quan la llenya s'apaga.
Els mots fan bona brasa
que s'escampa a l'entorn.
Quan es gebri el bon sol,
pel solstici d'hivern,
els poetes viuran
de paraules fumades.
