Rabeig

Deixa el quotidià sinistre
i vine a rabejar-te. Amb mi.
Al cau de la ribera. Allí mateix
on els somnis es fan reals.

Deixarem la mètrica, l'equilibri,
intens i pobre, dels versos de l'absència
i assaborirem els mots com unes carícies
noves. Tan òrfena del sol, la teva pell

bonica, hi trobarà recer. S'hi farà pentagrama
i jo músic sense experiència. Rabeig improvisat,
al cau de la ribera. Entre la terra i el mar,
escoltarem les aus. I ens n'inventarem els cants.