mercredi 14 mars 2018

Homes amb seny / Des hommes sensés

al Raphaël, mesquinet, que ha d'explicar «Hom fora seny»

Són dos. Poetes i amics, amants de 
les persones i no pas de la gent.

Es van trobar fa anys i panys, per
una casualitat orientada, a Besiers,
a la vora del Plateau des Poètes.

Te'n recordes, Jordi d'aquelles dones
de la vida, que ballaven sobre aires
del Claude François y de la Dalida

mentre ho feien tot per a complaure't
amb un bocí de pa i una llesca de pernil
dolç? Foren hores decisives. Nasqué

l'amistat profunda. Un dia, al Zürich 
de Barcelona, amb el teu còmplice Pere,
em demanares d'escriure les meves memòries, 

després d'escoltar unes anècdotes arranjades.
Facta non verba. Que la vida no ens castigui
massa aviat i compartirem els dies, aperto libro.

***

à ce pauvre Raphaël qui doit expliquer «Homminsensé»

Ils sont deux. Poètes et amis, amants des
personnes et non pas des gens.

Ils se sont rencontrés il y a des lustres, par
un hasard orienté, à Béziers,
à côté du Plateau des Poètes.

Dis, Jordi, tu t'en souviens de ces dames de 
petite vertu qui dansaient sur des airs de
Claude François et de Dalida

tout en faisant tout pour t'être agréable
avec un morceau de pain et une tranche de jambon
blanc ? Ce furent des heures décisives. La naissance de

l'amitié profonde. Un jour, au café Zurich,
à Barcelone, avec ton complice Pere,
tu m'as demandé d'écrire mes mémoires,

après avoir entendu mes anecdotes arrangées.
Facta non verba. Que la vie ne nous punisse
pas trop tôt et nous partagerons les jours, aperto libro.