La Marta no fou mai aquell personatge
bíblic humil i tan humà de la Bíblia.
La Marta, fins al meu darrer dia, serà
l'estimada del Miquel Martí i Pol.
Avui, el nom, en duplicar-se, s'ha tenyit
de tristesa. Dues Martes, la Rovira,
la Pascal, l'una d'esquerra, l'altra de
dreta, intel·ligents i cultes, acaben de
vendre's per un plat de llenties a uns
homes dolents i acarnissats contra tot
un poble que les va votar, ple d'esperança
i de goig. On sou, i on aneu, Martes del
meu desencant? Fugiu d'aquella política de
passadissos i calabossos. Reaccioneu!
La nostra Catalunya, tan estimable, s'ho mereix,
y espera un futur vuit de març sang i or i
no pas morat d'aquells cops que la població,
els vostres germans i germanes, va patir.
