al Ferran
Feia temps que els amics no s'havien vist.
Setmanes, mesos. De vida, joies i penes.
Començaren per treballar plegats, repassant
els escrits comuns, pàgina rere pàgina. Feina
apassionant, amb rialles i cerveses compartides.
Deixaren passar les hores, sense pressa.
En un moment el Ferran s'aixecà, deixà la taula
de treball i es dirigí cap a la cuina estreta
i elegant. Ja ho havia tot preparat. El fumet
de peix, les patates trossejades, el tomàquet,
l'allioli, les cues de rap lleugerament fregides.
Calladets, els ingredients esperaven el xef.
Aleshores comença el ball petit, l'alquimía
olorosa, els moviments iniciàtics. De cim i
de tomba. El Ferran xerrava sense donar-se
la volta. No li veia la cara. Hospitalitat.
Tot l'ésser de l'amic dedicat a la feina.
Ja sabia que el dinar seria opípar. I senzill.
