Sa meua llengua primera
serà s'última, si no se'm
treu sa darrera alenada.
serà s'última, si no se'm
treu sa darrera alenada.
Peró es cor, ja mut, somiarà
amb aquesta tan propera que,
de sa mà de mumare he anat
aprenent, fullejant els mots
des conco adorat i ses passes
lentes i curtes de s'àvia Tònia,
que en pau i justícia descansin.