de l'estimada i el nacre
plora llàgrimes d'argent
fos. Dolça presó amb gust
d'arracada orellenca d'un
pirata exiliat. Ja penso
en qui la portarà pels carrers
ombrívols de la Capital de
ponent, i m'entren ganes de
dir-li, al cau de l'orella,
que mon cor vol viure a
la presó de Lleida. O de M.
By courtesy of Joan Bagur Garrido
