Quan som lluna en quart creixent,
la son t'agafa i t'empresona.
Fredor de la casa silenciosa,
cristall de saba i sang rogent.
M'he assegut a la taula de fusta
bona i t'hi espero. Minuts, hores?
No ho sé. L'aire fa olor de desig viu
de cafè cremant i melmelada de color.
Deixo que m'entrin lentament per les venes,
els mots i els versos del vespre vigatà.
Truquets, errades, idees per a millorar,
i el teu somriure de plumier insomne.
