Un telèfon nou,
una finestra al món,
una llibreta oculta.
Una biblioteca buida,
sense poemes ni fotos.
Un rectangle de plàstic
i cristall, encara fred,
i que espera la mà amiga
i les converses de tardor.
Un animalot mansuet, vingut
de la llunyana Xina per uns
vaixells lents i determinats.
Un objecte qualsevol, a milers,
i que el tracte quotidià, lentament
farà teu, com un cafè cremant.
