Si mires la lluna,
avui, anit, vull dir,
veuràs que li falta
un tros petit, blanc,
com de pa àzim beneït,
bruscament fos dins la
tinta negra de les Santes
Escriptures. Ara bé, aquest
bocinet, el tinc jo, tancat
dintre de la meva butxaca,
a les fosques de lli fi i
de cotó grec. És la llum
del teu esguard quan tornes
capcot de l'església i et
figures la lluna...tota plena.
