La veu. No per cridar ordres
ni obeir-los. No pas una veu
que trenca les venes del coll
perquè l' individu es faci una
mica més gros. No. La veu
compartida, unida, bessona.
D'aguda a greu, gran o jova.
La veu a recer d'un lloc sagrat
on les Escriptures se suspenen
perquè cadascú porti la paraula
del grup, la sang salada del poble,
l'amor que ningú gosava proclamar.
