Plenitud

A la punta verda de la taula rodona,
un got d'aigua. Ple. El meu esguard

no l'assoleix, mes la mà, sòlida, viva,

l'agafa i el porta a la boca. Silenci.

Ni una gota d'aigua fresca. Aire. Pur.

Ple de vida. Un aire que ve del carrer

de les Camèlies, a unes passes d'aquí.

Plenitud de qui no vol tocar el real,

sinó experimentar la força de l'amor.