Mai no ho sabré. Olor de cuina
bona. Enarrelada en d'altres
temps.
Seiem. Som quatre. Amics de
tota la vida, és a dir d'uns
quants anys, mesos o dies.
Xalem
Xerrem. De tot. El Xavi parla
lentament, amb parsimònia.
Somriure etern, ulls de brasa
generosa.
Miro el rellotge, n'havia oblidat
l'existència. És tard. He d'anar-me'n.
No li puc dir tot el que penso
i el que li dec.
