«trescientos sesenta quilos»,
el joc electrònic no deixa
d'escopir tiquets, primer,
i monedes, després.
Seràn duros dels que portava
a la butxaca quan estiuejàvem
a Binibeca, fa quaranta anys?
La música és bona. Americana,
tota. L'amo, el Jordi, cult,
intel·ligent, frega la pilota
de rugby abans de tornar
rere el taulell. Ja no hi veig
la parella de municipals que
s'hi prenia un bon troç
de temps fa un parell de dies.
Soroll de fulls de diaris i de
portes que s'obren i es tanquen.
La vida té un ritme distint
a Sa Taberna. M'hi quedaré una
estoneta, esperant l'amic Paco,
assaborint-hi aquest ambient tan
rar.
