Ja no és nexe, ni sexe.
Pura humanitat, enllaç
càlid
que li treu la dimensió
amarga de monòleg a la
conversa.
Aquí, mentre el sento
ritmant les paraules,
xalo.
O, com diuen els menorquins,
xal. Xal, com aquesta peça
de roba
que els hi dóna calor als
desemparats. Mon cor és a
menorca. I s'hi sent bé.
Idò.
