a Paco Gomila
in memoriam Lluís Guasteví
Era un dia suplementari,
una coseta tan accessòria
com l'hora perduda a la
primavera.
A França, més enllà del mar
fosc, espés i fred, venian
una mena d'hapax periodístic,
un manat de fulls satírics,
La bougie du sapeur, l'espelma
del sapador. Tancat a l'habitació,
en plena matinada, sabia que sa mare
se l'havia endut.
Es trobaren qui no es coneixien, uns amics
de la casualitat, units per un cognom comú
i un gran sentit del preu de les coses
estimades.
Eren vuit, tan distints i tan semblants.
Com un sol, en mig de la tropa tranquil·la
hi havia el Paco que molts anys enrere
havia sabut donar
un terra de feltre als billars de fusta bona.
Foren quatre trobades, la forja del destí.
A bars i restaurants i una cau de roques
No hi faltà l'Arturo,
músic faceciós que com batlle en una vida
anterior a s'estimada havia casat el fill
d'un cosí tan elegant i bo com el mateix
cor de la vida.
Foren hores sense fi mes la nit s'els empassà
i cadascú tornar a casa seva. El Guasteví petit,
orfe del seu cosí es tancà a l'habitació dormí
una mica i es posà a escriure.
