Dormen les meves avarques,
a la foscor de l'armari.
No les calço mai, ni ganes
en tinc. Un dia les comprí
entre Maó i Ciutadella.
Polides, estretetes.
Massa estretes. Com un avís
o un viàtic. Em duraran.
Anys i panys. Perdré els pocs
cabells que em queden, quequejaré.
Elles es quedaran, guardianes de
s'illa meva. Fins que m'hi quedi.
